dilluns, 11 d’abril del 2011

Adeu Eivissa



Ja està; s'ha acabat...
Després de cinc dies meravellosos a Eivissa estic ara en ca meva escrivint aquesta entrada en el meu ordenador. Quin gust, poder escriure a l’ordinador en tranquil·litat, sabent que per sopar hi haurà un menjar amb qualitat, sense mosquits, i que quan vull publicar aquest text l’ordinador ho farà amb una velocitat superior a 5 kb/s com era el cas al recinte firal.
Però, a la vegada ha començat la famosa rutina, i tampoc fa molta gana començar a fer deures i estudiar pels exàmens que tindrem aquestes setmanes abans de Setmana Santa.
Deixant de banda les condicions penoses de l’hotel, va ser un viatge increïble que mai oblidaré i que esper que se repetirà l’any que ve aquí a Mallorca. Crec que estic parlant per tothom quan escric que ho vàrem passar genial, tant entre nosaltres com amb la gent dels altres instituts i de les universitats, que hem après i treballat molt i que estam molt orgullosos del resultat final!

Hem tornat cansadíssims, però amb un munt de bons records de la setmana; com per exemple veure com surt el vapor dels nassos i les boques dels meus companys a l’estand del DEMOLAB quan estàvem menjant galetes que abans havien estat submergides en nitrogen líquid; o amb els professors en el viatge de tornada jugant, per a mi per primera vegada, a mort a ‘’Toma 6!’’. Es tracta de un joc de cartes addictiu que fa que quan una vegada ho has jugat ho vols jugar més, i més i més, sense parar... Encara estic rehabilitant de la jugada d’ahir en el vaixell.

En conclusió, per acabar la meva última entrada en aquest blog vos proporcionaré els resultats finals d’un estudi científic que vàrem fer durant els viatges amb el tanc militar en què caben 9 persones i un animal marí, o 5 persones i aproximadament 20 maletes.
 Hi ha 11 rotondes i 7 ponts de vianants que passen per damunt del carrer entre el recinte firal i Sant Antoni de Portmany. A més, sabem que hi ha només 13 kilòmetres entre aquests pobles!
Conclusió: això només és possible a Eivissa: ‘’What happens in Ibiza, stays in Ibiza’’.

PD: avís per si de cas: si vas a Eivissa i cerques un hotel en un poblet anomenat Sant Antoni de Portmany, no vagis mai a Hotel Putxet/Puchet. Potser que serà l’última cosa que faràs en aquesta vida si tens la mala sort de que et cau el sostre, com va passar a una habitació...

Olivier

diumenge, 10 d’abril del 2011

Final. Nico

Bueno, ya hemos recojido las maletas y nos disponemos a pasar un tiempo en la piscina hasta que Pep llegue y nos vayamos a Ibiza centro para pasear y matar un poco el tiempo.

He de decir que la feria ha sido genial y he conocido a muchísimas personas nuevas, entre ellas gente de Calvia por ejemplo o me he reencontrado con viejas amistades de la infancia, ha sido una experiencia maravillosa y os invito a experimentarla.

Un último saludo desde Ibiza.

dissabte, 9 d’abril del 2011

Els últims 27 minuts!

La fira ja es va buidant; cada vegada hi ha menys gent que passa per l'estand. Tots estam fets pols, però contents amb la feina feta durant aquests dies i alhora tristos perquè ja s'acaba la fira.
Acaba d'arribar la resta del grup, de manera que ara farem la foto de grup i començarem a desmontar el nostre estand, i avui vespre anirem a Eivissa per sopar a un bon restaurant i passar una bona estona tots junts; després cercarem qualque bar per beure un refresc.




Aileen i Alexia.

Últimes tres hores

Són les 16:59, falta 1 minut per a que només ens quedin 3 hores fins a que s'acabi la Fira de la Cìencia de les Illes Balears 2011. Demà tenim lliure i aquesta nit anirem a Eivissa ciutat per a celebrar aquests fantàstics tres dies tant a la Fira com als altres llocs que hem visitat, com la Cala d'Hort (foto més avall, que era preciós) i el mercat de les Dàlies.


Ara hi ha una persona a s'estand, definitivament, les tardes són més tranquil·les que els torns de matí.Toni li està ensenyant com se queden en equilibri estàtic les forquetes i els dos escuradents.

Abans vaig anar a l'estand del famós DEMOLAB de la UIB, on han montat una piscina d'aigua amb maizena, que mesclat té unes propietats específiques i es classifica com a fluid no-newtonià. Si dónes un cop a aquest fluid no el travesses, sinó que pareix que torna sòlid. En canvi, si el toques sense aplicar molta força el travesses fàcilment. Això s'explica perquè quan més força exercim sobre el fluid, més tensió superficial es crea, per tant, si el pegam més fort, més ''fort'' es posa el líquid. Com pots veure en aquestes fotos, els nins saltan per damunt i podem ''caminar'' per damunt, però en el moment que s'aturen o es cauen, ja no fan força i és com un líquid normal.




Mentre estava escrivint aquesta entra he tingut d'explicar tot l'estand a una dona i quan vaig acabar d'explicar-li tot m'he adonat de què estava tot sol... Tothom s'ha anat de sobte i no sé que fer si ara vé molta gent!

Olivier

Sábado, Nico

Ayer por la noche, quedamos en el hall para hablar sobre el plan del sábado noche (hoy) tras un aclarador anuncio en la cena por parte de Pep: ``a les 10 en el hall al·lots, hem de xerrar... i fins aquí puc dir...´´. Pep, se diria que tu diversión es hacernos comer la cabeza.
En ese mismo hall, tras hablar del planning, Aurelio y compañía se animaron a representar una canción dedicada especialmente a Lola... en fin, unas risas impresionantes dado la canción... (la postearemos luego).
Hoy por la mañana hemos ido a un mercadillo gigantesco en un pueblo más pequeño que s'Arracó... más bien el mercadillo era el pueblo entero, y los vendedores los propios habitantes, y claro está, no podían faltar los señores mayores que controlaban desde la sombra el percal por si había un listo que cojía algo sin pagar.

 Mercado lleno de colores


 Escondiéndose del Sol.






Luego, cojimos carretera y volvimos a recojer a Isabel, que la pobre había estado en la feria toda la mañana y ahora le toca estar de nuevo en el turno de la tarde, pero este último está resultando más tranquilo de lo que me esperaba y cada profe ha tenido que estar 1 día entero en la feria asi que...

Bueno, esta es todo por le momento, seguramente luego vayamos a cenar por Ibiza ciudad y saborear con gusto un plato dado que las comidas del hotel no son precisamente de 5 tenedores, (pero por lo que pagamos...), pero eso ya lo comentaremos en otro momento, ahora hay que presentar nuestro trabajo.

 Comiendo... Ahum...




COM ET TROBES?

A l'estand B13 (al fons, per als poc informats) hi ha un estant on tothom sua, ho fan per saber quin es el seu estat de salut i la veritat que està molt bé.

Per començar et fan donar el teu D.N.I. i firmar una autorització conforme a l'emmagatzemament dels teus resultats amb objectiu divulgatiu. Llavors has de donar totes les teves dades (edat, nom...) , et medeixen la tensió, miren la teva altura i et fan pujar a una "massejadora" (bàscula) que a més medeix el % de greix que tens al cos. Un cop has acabat, et fan fer una dinamometria (mesurar la força de prensió) i et fan estar un minut en equilibri damunt una de les cames. 

Ara que ja s'ha acabat el més senzill, ve el pitjor, has de pujar i baixar un escaló de 45cm al ritme d'un endimoniat metrònomo durant 3 minuts, en acabar es mesura la tensió màxima i el volum d'02 màxim per saber la teva resistència. Per descansar et fan la prova de flexibilitat (un banc y estirar els braços fins a més no poder). La darrera part "suau" d'aquest estand és saltar tot el que puguis.

Finalment, has de fer abdominals tot el temps que puguis fins arribar als 3 minuts i llavors les flexions... Tens 40 segons per fer-ne tantes com puguis, tot i que sembla senzill no són flexions "normals" has de baixar, posar les mans a la espatlla, pujar i tocar amb la mà dreta l'esquerra.

S'ha acabat, introdueixen els teus resultats a l'ordinador i te'ls imprimeixen perque els tinguis. Ah, si ets major de 18 anys també et diuen el % de massa muscular que tens en un gràfic on es veu el % de greix, el % de múscul i el % d'altres (ossos, òrgans...)

Tiempo para todo

Bueno como hoy no hay tanta gente pues tenemos tiempo para hacer muchas cosas, algunos prefieren ir a ver otros estantes, pero ami se me ha ocurrido hacer una mini-estrofa de la Fira.


Si digo fira pienso en diversión,
en el poder explicarte lo que conozco: un tema y un estilo, con un propósito y un destino, equilibrarte. Empezando por física y acabando por biología te haré una corta explicación, comienza el espectaculo.
La voz me tiembla por tu presencia pero me relajaré y me esforzaré por ésta cienca, la del equilibrio.
Tu centro de gravedad puedo descubrir, con la ayuda de las cajas puedo hacerte reir,
Lo reconozco, mi rima es fácil, pero también es frágil, como nuestra querida torre.
Acabo con un toque de humor, con Juanito, esta perdido, toda la mañana currando sin parar, con la silla asesisna a una niña a estado a punto de matar.
Espero que os alla gustado y vuestro conocimiento haya podido haber equilibrado por unos segundos.




pd: Tomás ft. Juanito