Ja està; s'ha acabat...
Després de cinc dies meravellosos a Eivissa estic ara en ca meva escrivint aquesta entrada en el meu ordenador. Quin gust, poder escriure a l’ordinador en tranquil·litat, sabent que per sopar hi haurà un menjar amb qualitat, sense mosquits, i que quan vull publicar aquest text l’ordinador ho farà amb una velocitat superior a 5 kb/s com era el cas al recinte firal.
Però, a la vegada ha començat la famosa rutina, i tampoc fa molta gana començar a fer deures i estudiar pels exàmens que tindrem aquestes setmanes abans de Setmana Santa.
Deixant de banda les condicions penoses de l’hotel, va ser un viatge increïble que mai oblidaré i que esper que se repetirà l’any que ve aquí a Mallorca. Crec que estic parlant per tothom quan escric que ho vàrem passar genial, tant entre nosaltres com amb la gent dels altres instituts i de les universitats, que hem après i treballat molt i que estam molt orgullosos del resultat final!
Hem tornat cansadíssims, però amb un munt de bons records de la setmana; com per exemple veure com surt el vapor dels nassos i les boques dels meus companys a l’estand del DEMOLAB quan estàvem menjant galetes que abans havien estat submergides en nitrogen líquid; o amb els professors en el viatge de tornada jugant, per a mi per primera vegada, a mort a ‘’Toma 6!’’. Es tracta de un joc de cartes addictiu que fa que quan una vegada ho has jugat ho vols jugar més, i més i més, sense parar... Encara estic rehabilitant de la jugada d’ahir en el vaixell.
En conclusió, per acabar la meva última entrada en aquest blog vos proporcionaré els resultats finals d’un estudi científic que vàrem fer durant els viatges amb el tanc militar en què caben 9 persones i un animal marí, o 5 persones i aproximadament 20 maletes.
Hi ha 11 rotondes i 7 ponts de vianants que passen per damunt del carrer entre el recinte firal i Sant Antoni de Portmany. A més, sabem que hi ha només 13 kilòmetres entre aquests pobles!
Conclusió: això només és possible a Eivissa: ‘’What happens in Ibiza, stays in Ibiza’’.
PD: avís per si de cas: si vas a Eivissa i cerques un hotel en un poblet anomenat Sant Antoni de Portmany, no vagis mai a Hotel Putxet/Puchet. Potser que serà l’última cosa que faràs en aquesta vida si tens la mala sort de que et cau el sostre, com va passar a una habitació...
Olivier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada